REPORTATGE

5 abr 2018
10 Min. de lectura

Actualizado: 1 jun 2018

Escola del Bosc: la branca verda de l’educació

L’Escola del Bosc porta a terme un projecte pedagògic dirigit als infants d’entre 2 i 6 anys. És un mètode que consisteix en impartir l’educació enmig de la natura, on els nens duen a terme diferents activitats acompanyats dels mestres. No hi ha una rutina establerta, ni tampoc assignatures obligatòries. Les relacions socials són el principal objectiu d’aprenentatge juntament amb el descobriment d’interessos propis mentre l’infant interactua amb la naturalesa. Llibertat i aprenentatge mutu, d’acompanyant i criatura, són termes fonamentals per descriure l’Escola del Bosc.

Creació

Què vols fer quan siguis gran? L’Alba va deixar la pregunta a l’aire però aviat es va convertir en un gran projecte.

Una substitució en una escola on s’imparteix un mètode tradicional va ajuntar l’Alba i la Brigitte, dues professores cansades de treballar sempre de la mateixa manera. En el discurs d’una conversa la Brigitte es va veure envoltada en un seguits d’interrogants plantejats per l’Alba referents a la seva feina: Què vols fer quan siguis gran? Vols seguir fent això?. Sorpresa, la Brigitte va respondre que ja tenia 40 anys, i que ja es podia considerar “gran”, però va creure que mai era massa tard per iniciar un canvi en la seva vida. Vull canviar el mètode eductiu, va respondre.

Aquí va començar la seva aventura. Van viatjar a Anglaterra, on abunden les escoles del bosc i van decidir crear-ne una elles. El procés de creació no va ser fàcil, la Brigitte i l’Alba van anar a diferents ajuntaments on es van haver d’afrontar amb faltes de recursos i amb interessos econòmics que les impedien tirar endavant el seu projecte. L’espai també va ser un handicap. Trobar un lloc que compleixi amb les condicions necessàries per seguretat era molt complicat.

Així doncs, van haver de començar amb una adaptació del seu nou projecte en una escola de primària. Aquest primer pas les va permetre apropar-se al que buscaven, fer un mixt d’ambdos projectes. Per fer-ho, van adaptar el pati a un ambient més natural, deixant enrere les aules i els patis entre 4 parets. La inicativa va generar molt d’interès mediàtic.

Aquesta primera part del projecte, que podria ctalogar-se com a primera etapa va durar dos anys fins que, el 2015, van obtenir el permís per iniciar el seu propi projecte, independent a qualsevol escola, a Rubió.

L’Ajuntament de Rubió els hi va facilitar molt la tasca. L’escola, sota el nom d’Escola del Bosc de Rubió, va obrir les seves portes a prinicpis del curs 2015/16. Tal com afirma l’alcalde de Rubió, Miquel Archela, no van tenir cap problema a nivell institucional - Generalitat de Catalunya - per tirar endavant el nou curs. A l’iniciar el curs hi havia inscrits un total de 10 nens, però al desembre la xifra va augmentar fins a 18. Amb el temps l’Ajuntament els va concedir el permís per augmentar el nombre de places oferides, amb el qual van poder admetre a 25 nens. Com a excepció aquell curs, i degut al grup de famílies que esperaven fills, van acceptar a 8 nens més d’entre 6 mesos i 2 anys. El fet d’incorporar a l’escola nens dintre d’aquests varems d’edats, va crear la necessitat d’organitzar un nou espai dedicat exclusivament a aquest grup de nens. Així doncs, es va crear el que ara anomenen, El Niu dedicat a nens entre les edats esmentades anteriorment. En aquest grup, també s’organitzen sortides al bosc amb activitats i, si el nen encara no sap caminar, els porten en un cotxet fins al lloc de la ruta.

Funcionament de l’escola

A l’escola es treballa cada dia de manera diferent. Les rutines i les pautes d’activitats són inexistents. El dia a dia de l’escola està construït a partir d’un seguit d’activitats improvisades que les educadores realitzen amb els nens a la natura. Hi ha un total de 18 rutes preparades i cada dia es fa una diferent en relació al temps que farà i al que es vulgui treballar.

“La idea és que els nenes estiguin sempre a l’aire lliure, i que aprenguin de manera activa, lliure i dinàmica”, diu Brigitte. També destaca els pocs conflictes que hi ha entre els nens i nenes de l’escola, ja que “cadascú té el seu propi espai” i les educadores intervenen molt poc.

L’escola dóna un paper força important als pares. Tal com explica l’educadora, moltes famílies proposen activitats per fer a l’escola: “dijous vam fer una excursió amb autocar a Santa Coloma de Queralt, perquè un pare havia proposat visitar el parc de bombers on ell treballa. Inclús una mare va demanar fer una festa de pijames”. Tot i així, el paper dels pares a l’escola “és col·laboratiu, però no intrusiu”, ja que la idea és que puguin acompanyar als nens durant les rutes, però mai podran decidir sobre les activitats que es fan a l’escola. Brigitte, però, destaca que la presència dels pares no sempre és la millor opció; “si els pares estan presents, els nen tenen un comportament molt diferent, per exemple, ploren molt més”.

L’Escola de Bosc també realitza tallers per a altres escoles, les quals contracten els seus serveis i es desplacen fins a Rubió per participar en una activitat en el bosc que els hi han organitzat. “Demà ve un grup de nens d’una escola de Girona a fer un taller organitzat per la Patricia”, diu Brigitte, referint-se a una de les educadores.

Els infants al començament de la ruta per arribar al bosc / Font pròpia

Marc institucional i finançament

Brigitte assegura que la seva és una feina molt vocacional. “El nostre salari és molt baix”, afirma. Tot i que l’Ajuntament del poble cobreix alguns costos de l’Escola del Bosc - des d’un segon pla - , aquesta és una de les escoles lliures amb una quota - ingressos - més baixes, ja que cada família paga un total de 200€ al mes per nen. Amb aquests diners l’escola ha de pagar el lloguer del local i ha de fer front a les despeses bàsiques de subministrament. Un cop pagat tot això, també s’han de pagar els salaris dels educadors, que actualment són cinc - dos que treballen en el niu i tres que acompanyen els més grans -. Aquesta situació genera inseguretat a l’Alba i la Brigitte, ja que al ser les fundadores del projecte tenen una vocació i una estima més gran per aquest i són conscients que el fet de tenir salaris baixos pot provocar la marxa d’alguns educadors en el futur. En aquest aspecte, Brigitte va voler donar la seva opinió, i és que segons l’educadora, no és just que els professors d’universitat cobrin més que els de parvulari o primària, ja que “el moment més important per un nen és la seva infantesa, és quan aprèn les coses més importants, com ara ser segur de sí mateix o saber treballar en equip”.

El problema que comporta no poder ser reconeguts com a mètode escolar, és que llavors es creen molts grups de criança de pares que no tenen cap coneixement i creen el que ells creuen que són escoles, però realment no funcionen com a tal “ explica la Brigitte. A més a més, aquests grups de criança solen ser esporàdics, quan els fills dels pares creadors del grup creixen i abandonen l’etapa escolar, el grup de criança sol desaparèixer. És per casos com aquest que llavors la gent no creu en els mètodes més alternatius, el fet de ser reconeguts oficialment ajudaria a tenir una legislació que recolzés la nostra visió educativa i, a la vegada, que es considerés una escola més on poder portar el teu fill.

Projectes futurs

Un dels projectes que realitza l’Escola del Bosc és l’anomenat “Deixem-nos de teoria” i que va començar l’octubre de 2015. Consisteix en una sèrie d’activitats, xerrades i tallers formats per famílies i educadors, que consisteixen a proposar noves alternatives d’educació encarades a l’infant i el seu aprenentatge, on el factor important no és la teoria, sinó el propi nen, i on la naturalesa és un aspecte clau per la seva educació. Brigitte el defineix com un projecte amb el lema “deixem de parlar tant, portem les coses a la pràctica, anem-nos a moure”. Aquest és un dels projectes més importants per l’escola i que la Brigitte i l’Alba esperen poder seguir realitzant durant molt de temps, ja que, a part d’aportar noves idees i coneixements sobre l’educació dels nens, permet que tots aquells que no formen part de l’escola puguin col·laborar donant la seva visió.

De cara al futur, Brigitte explica amb il·lusió el seu projecte més esperat, fer una escola de primària, perquè, per una banda, els alumnes que van actualment a l’escola s’hi puguin quedar i per l’altre, per atendre a un nombre més elevat de nens. En aquesta escola, tampoc hi haurà assignatures, però es realitzaran un conjunt d’activitats com ara arts escèniques, tallers, “sofà” - que consisteix en fer grups de discussió-, cuina, entre altres. “No fem classes específiques de llengua o matemàtiques, l’escola és holística, integral”.

Tot i que tenen una idea clara de com serà el projecte, Briggite reconeix que actualment és un objectiu que no el veuen factible de complir a curt termni, ja que l’ajuntament no els hi acaba de donar el suport que necessiten: “no s’hi volen barrejar, perquè a partir dels 6 anys és més conflictiu”. A més, com que al local on es troben actualment és molt petit, necessitarien llogar un altre lloc per poder atendre a l’augment d’alumnes que suposaria fer classe de primer a sisè de primàra. Els hi agradaria llogar l’edifici que està al costat de l’escola, però té un preu massa elevat, tal com explica l’educadora “ens demanen 1000 euros al mes”.

Explicació de la metodología

A l’Escola del Bosc s’aplica la pedagogia d’escola lliure o escola viva. Aquest mètode va ser creat a partir del pensament anarquista i ha anat creixent i adaptant-se al llarg dels anys. La principal característica és la voluntat de canviar els valors establerts. Tal com van comentar les educadores de l’escola, el que es busca es que el nen sigui considerat com un individu, i que per tant, pugui decidir.

La majoria d’escoles lliures destaquen per la seva organització, ja que no volen que hi hagi cap figura d’autoritat i cap tipus de jerarquia. Seguint amb aquesta idea, els mestres - com s’anomenen els professors de primària - no tenen aquest nom i pot variar entre educadors o acompanyants. S’intenta que l’estructura sigui el més horitzontal possible.

Aquesta pedagogia dóna molta importància a la figura de la família i les relacions socials, per això pensen que és molt important jugar i estar en contacte amb els altres. Els pares i mares juguen un paper molt important i sempre s’han d’implicar en l’educació de l’infant. Moltes escoles plantegen que un dels responsable dels nens acompanyi a classe sense cap tipus de problema.

Pel que fa el funcionament general de la metodologia, es treballa en grups petits i amb acompanyants per a cada cinc o sis nens d’edats diverses. Les edats no són importants, perquè un cop l’infant està en contacte amb els altres s’ajunta per afinitats o interessos i no per una característica com els anys. Aquest poder de decisió els fa més autònoms i segurs d’ells mateixos. Per altra banda, no se segueix cap guia d’ensenyament reglamentària ni cap currículum amb les assignatures.

La majoria d’escoles lliures estan dedicades a nens en edat d’escolarització no obligatoria - de 0 a 6 anys - perquè no tenen el reconeixement de la Generalitat per poder exercir com una escola reconeguda pel sistema.

Encara que aquesta escola es defineixi dins del mètode pedagògic de l’educació lliure, altres escoles del Bosc com la que s’obrirà a Espinelves discrepen. Consideren que l’Escola del Bosc és un mètode propi i que no s’ha de confondre amb l’escola lliure o viva. Per tant, encara que se segueixi un mètode diferent tenen molts punts en comú.

Alumnes de l'Escola del Bosc / Font pròpia

Què diuen els experts?

El principal avantatge del mètode d’Escola Lliure sobretot és la intel·ligència emocional i les habilitats personals que adquireix l’infant per poder-se relacionar en grup, “connecta amb el món real que no està segmentat” comenta l’Edgar Iglesias, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de la visió dels experts en pedagogia s’arriba a la idea comuna que l’educació convencional es basa en la transmissió de coneixement, el professor sempre sap més que l’alumne, fins i tot, es guarda alguna cosa per a ell per tal que sempre tingui el major coneixement. Què passa a les escoles de pedagogia alternativa? Es té en compte que tothom en sap, ressituen alguns aspectes del joc, tenen una relació més personal, una relació propera entre grup i mestre, cosa que és molt important per tenir en compte els sentiments de l’alumne. El professor s’interessa pel que ha fet el nen i com està aquell dia.

La comunitat educativa catalana té diferents mirades a l’hora de dir com s’ha de desenvolupar el mètode educatiu, és un debat actual i es palpa tensió. Hi ha qui diu que cal tornar a les arrels de l’educació, a allò tradicional, per donar sortida a problemes diaris que hi ha actualment en l’entorn. En segon lloc, què passa? Que el sistema educatiu és molt complex. Introduir un canvi a tantes escoles diferents amb equips docents diferents, etc. No és tan fàcil. A més a més, existeixen unes lleis que cal aplicar. La reticència vers les lleis encara es nota més en el món de l’educació on sembla que tothom en sap i tothom pot opinar.

Ara bé, caure en la confusió que aquests mètodes van bé a tothom seria caure en un error. Cada alumne és diferent i té unes necessitats especials. Un alumne amb TDAH sí que es podria beneficiar d’un tipus d’educació diferent però tot i així, no es garanteix res, cadascun d’ells s’inclinarà per uns mètodes d’aprenentatge o unes altres

Així doncs, què n’hem de pensar de l’educació pública? Quin futur li espera? És difícil d’aplicar un mètode alternatiu a l’educació pública espanyola perquè cada govern mira projectes a curt termini pel seu propi benefici. Espanya és un país on la legislació respecte a l’educació és molt senzilla de canviar i aleshores no es pensa en crear un projecte educatiu a llarg termini, per tant, no s’acaba pensant en el benefici dels nens sinó, en aplicar la seva pròpia idea i mantenir-se al poder.

L’Escola del Bosc imparteix un tipus d’educació molt diferent al de la resta d’escoles de Catalunya. Els nens aprenen a través d’activitats improvisades a la natura, i de manera lliure i autònoma. Tot i així, sembla que encara queda un llarg camí per recórrer per tal que aquests tipus de centres tinguin ajudes que els permetin tirar endavant, tenint en compte la seva poca presència en el sistema educatiu, que fa que siguin difícil de mantenir. Ara bé, la poca presència no ve deguda a falta d’emprenedors, sinó més aviat per una actuació preventiva dels educadors. Actualment són la majoria dels professionals de l’ensenyança que estan d’acord en canviar el sistema educatiu, però al moment de prendre l’acció es sol tenir una actitud més temorosa, sobretot per falta de suport institucional i legal.

El debat d’ensenyament està present en la societat, cada cop s’aposta més pels emprenedors joves però a la vegada no parem atenció al tipus d’educació que aquests estan rebent. Centrar-nos en una bona política educativa vol dir apostar per un futur millor, encara que els resultats s’obtinguin a llarg termini. La diversitat educativa existeix ja a molts països on la cultura de la diversitat està molt acceptada.

Marina Camp, Diana Recio, Clara Valls i Mariona Vancells