ENTREVISTES
- 5 abr 2018
- 17 Min. de lectura
Actualizado: 12 may 2018
“Cal veure que el món evoluciona i ara tenim altres recursos. No podem quedar-nos enclavats en el passat”
Em dic Laura Morera. Tinc 35 anys. Soc matemàtica i imparteixo classes de didàctica de les matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. També soc fundadora d’Explorium. Però per davant de tot, soc mare de dos nens.
Com definiries l’educació alternativa?
L’educació alternativa no és un sol tipus d’educació, sinó que engloba diferents branques. El que busquen és innovar i canviar l’educació establerta. Hi ha diverses maneres de fer-ho; uns ho fan tot molt manipulatiu, uns altres volen fer-ho tot de manera vivencial i uns altres s’aferren a metodologies més antigues com són Waldorf, Montessori (Segle XX) i ho tornen a recuperar.
Tot i que tenen diferents línies, el que tenen en comú és que volen un canvi respecte lo tradicional, que és el que hem viscut durant els últims trenta anys i no lo clàssic, ja que els professors de la República eren més innovadors que el que s’estava fent quan nosaltres érem petits. Per tant, el que busquen és trencar amb la rutina, perquè s’han donat compte que l’educació ha d’anar per una altra línia, ja que el que es vol és que el nen sigui crític i estigui preparat per al món laboral, la vida d’adult. En el que es centren és no només en el contingut, sinó també en els procediments per ensenyar aquest contingut.
Llavors aquesta és la diferència principal entre educació alternativa i la tradicional?
Sí, però cal tenir en compte que l’educació alternativa no és un tipus d’educació, sinó que hi ha molts tipus diferents. L’educació alternativa i la tradicional no són dos blocs totalment diferenciats.
Els nous mètodes educatius aporten autonomia a l’alumne, confien molt en ell i miren per la seva persona.
Actualment a Catalunya s’apliquen principalment quatre mètodes educatius alternatius: Educació lliure, Montessori, Waldorf i altres projectes propis. Què creus que aporten en el sistema educatiu?
En general, com a mètodes educatius aporten autonomia a l’alumne, confien molt en ell i miren per la seva persona. Volen fer que els alumnes se sentin bé a l’escola i que siguin ells mateixos els que van descobrint les coses. És un sistema basat en la llibertat, on no s’imposen les coses a aprendre. Així els nens es van construint i es valen més per ells mateixos. Tenen l’alumne a la seva part i els mestres l’ajuden a aprendre.
Si ara miro en concret les matemàtiques, aquestes pedagogies no m’acaben de convèncer perquè moltes vegades són fanàtics d’un mètode en concret i l’apliquen de manera única i exclusiva. Cal veure que el món evoluciona i ara tenim altres recursos. No podem quedar-nos enclavats en el passat.
Per tant, tu ets partidària d’utilitzar diferents mètodes a la vegada?
Sí, a mi el que m’agrada més és barrejar-los i quedar-te amb el millor de cadascun.
Actualment entre un 5 i 8% dels alumnes són detectats amb TDAH, i els és difícil estudiar en una classe més tradicional. Els mètodes alternatius, creus funcionen en tot tipus d’alumnes?
Tothom és diferent i li és millor unes coses o unes altres. El problema és que cadascun sap el que és millor per ell, però la decisió sobre l’educació que rebran els nens no la prenen ells, sinó els seus pares. Els alumnes no tenen altra alternativa que adaptar-se i molts no ho fan. Tot i així depèn del perfil de l’alumne el tipus d’escola que li anirà millor.
A vegades els nens s’acaben adaptant a un tipus d’escola perquè és la que coneixen, però realment no es el que els hi hagués anat millor, i això no ho sabran fins que siguin grans i es coneguin més, però llavors ja és massa tard.
Tot i que aquests mètodes s’estan fent cada vegada més populars, encara hi ha gent que es manté reticent a l’hora de confiar en escoles que els apliquen. A què creus que es deu?
Parlant de la classe mitja-alta, els pares esperen dels seus fills que estudiïn i que es treguin una carrera. Amb aquests mètodes veuen que seran belles persones, col·laboradores i sabran treballar en equip, però els continguts que assoleixin no seran suficients.
No estaran ben preparats?
La paraula “preparat” és molt ambigua, perquè dependrà de la situació en que es trobaran en un futur. Saber-te les taules de les derivades pot no ser-te útil si el que necessitaràs és treballar en grup i cooperar. Però els pares no arrisquen, ja que ells han viscut l’educació tradicional i amb aquest han aconseguit ser metges, advocats... el seu pensament és: “amb lo tradicional jo ho vaig poder fer”.
Una part de la responsabilitat de que això sigui així és que tot i que a infantil, primària i secundària s’estan aplicant aquests mètodes, les carreres universitàries segueixen impartint classes de manera tradicional.
És per això que hi ha famílies que encara tenen certa reticència. També hi ha moltes famílies que ni ho coneixen perquè les persones que no estan ficades en el món de l’educació. Per exemple, jo com a mare de dos fills de 3 i 1 any conec aquest món perquè em vaig interessar i vaig buscar informació, però hi ha gent que no té aquest interès.
Vols dir que s’hauria de fer més promoció d’aquest tipus d’educació?
Realment aquests col·legis no volen anar a buscar clients, perquè no volen tenir un perfil d’empresa i fer màrqueting. Al cap i a la fi ho acaben necessitant perquè no compleixen el ràtio d’alumnes per professor ni alguns punts del currículum i es converteixen en escoles privades. Per tant, conceptualment són una empresa. Això no treu que vulguin pocs nens perquè prefereixen que les famílies hi creguin i estiguin compromeses amb el projecte abans d’omplir la matrícula i que els pares estiguin constantment qüestionant la feina de l’escola.
No sé si és tan fàcil com fer el màrqueting i ja està perquè no són escoles per tothom. La família ha d’estar disposada a prendre aquest risc.
Si hi haguessin més escoles públiques amb aquests mètodes es coneixerien més potser.
Clar, però llavors el problema de les públiques és que les poques que hi ha com Els Encants de Barcelona, el Congrés-Indians i El Martinet de Ripollet van molt buscades i si no vius a la zona és impossible que vagis a aquella escola, llavors ja ni t’ho planteges.
Com has dit, la idea entorn a la qual giren aquests mètodes és la llibertat i autonomia de l’alumne a l’hora d’aprendre. Quins avantatges té aquesta característica?
Bàsicament és la motivació de l’alumne. Si et donen autonomia i deixen que siguis el protagonista del que vols aprendre t’ho agafes amb moltes més ganes. A més, no dic que en la tradicional no hi hagi bons professors que vetllen pels alumnes i es porten molt bé amb ells, però en aquests casos vetllen per a que el nen se senti millor i més còmode. Busquen motius perquè el nen vulgui aprendre, no com als tradicionals que se’ls imposa en cada moment el que han de fer.
El fet d’estar motivat fa que t’ho passis bé aprenent, i això és un gran avantatge. A vegades en les escoles tradicionals et posen tantes coses que no tens temps per gaudir-les. Per exemple, a l’Escola CreaNova de Sant Cugat, si un alumne està estressat pot sortir a fora i no anar a un taller durant aquella hora. Pot anar a qualsevol espai de l’escola. Això també es pot fer perquè és un centre amb un gran entorn però amb molt pocs alumnes. Si tens el que seria un institut de tota la vida amb 500 nois passejant per allà, seria un caos. No tothom podria fer el que vulgui, ha d’haver-hi un ordre.
Hi ha alguna formació específica que hagin de tenir els docents que imparteixin o treballin amb l’educació alternativa?
Crec que sí. Per aquestes escoles més alternatives amb nom i cognom sí que necessites una formació específica, però a escoles públiques i privades que s’han posat en el món de la innovació on també es fan activitats i projectes i tenen materials Montessori, no hi ha cap restricció. Tot i així, cada cas és diferent ja que es tracten d’empreses privades on et poses d’acord amb el director per saber si t’agafen o no.
Com a mestra d’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ensenyes als teus alumnes a aplicar una educació alternativa?
Com a professora de l’Autònoma, als meus alumnes de magisteri sí que els porto recursos alternatius, però els porto una mica de tot, no em centro en cap mètode en concret. Els puc portar un material Montessori un dia per treballar les sumes i al següent dia unes activitats amb els cucs de bola, que això no és propi de cap mètode en concret. Jo el que faig és aportar-los tots els materials manipulatius que jo conec però de molts àmbits, no ens casem amb uns en concret, que de fet és el que crec que no hauria de passar.
Els alumnes de la universitat no estan acostumats a estudiar les matemàtiques d’aquesta manera, perquè a ells se’ls va ensenyar seguit mètodes més tradicionals. Com responen davant d’aquestes noves tècniques?
Hi ha gent que ho veu de manera molt positiva i pensen “què guai, si a mi m’ho haguessin explicat així m’hagués anat millor”, però hi ha altres que tenen por i creuen que no sabran aplicar aquests mètodes a l’hora d’ensenyar. Això és degut a que quan estudien la carrera encara no són prou madurs i no s’han posat mai davant d’una classe amb 25 nens, per tant, no són del tot conscients sobre que allò que els estic ensenyant és realment essencial. Llavors el dia que es troben en una escola el que passa és que acaben aplicant el que a ells els hi van ensenyar i com a ells els hi van ensenyar. Tenen molt arrelades les classes que van viure quan eren petits i després com a professors fan fer als seus alumnes el mateix, per molt que tu li hagis dit que això no és el que s’ha de fer.
El problema és que tu els expliques el que no s’ha de fer i els dones exemples, però no els dones un llibre de text bo, perquè no n’hi ha. En els últims temps ha sortit “l’entusiasma’t”, però si rasques una mica veuràs que no és del tot el que intentem transmetre nosaltres com a didàctica de les matemàtiques. Així que no hi ha materials que els puguis dir “segueix això”, llavors els hi costa. Però vaja, a molts els hi agrada i ho valoren.
Com veus el futur d’aquest tipus de mètodes?
Jo crec que les escoles alternatives seguiran com ara, és a dir hi haurà poques i gent molt fanàtica que s’hi posarà, però altres no. També penso que les tradicionals, per voler innovar, aniran aplicant algunes aportacions dels diferents mètodes per muntar el seu propi projecte i d’aquesta manera acabaran sent més innovadores.
El que a mi m’agradaria és que totes les escoles agafessin petites maneres de fer per millorar l’educació, i que no només hi hagi pocs centres que apliquen un mètode educatiu alternatiu.
Moltes escoles que volen ser innovadores intenten assemblar-se més a un esplai, és a dir, integrar com a continguts el treball en equip, el lideratge, etc.
Parla’ns sobre el teu projecte. Quina és la teva aportació en el món de l’educació alternativa?
Jo vinc del món de l’esplai, ja que sempre havia anat a un esplai tant de nena com de monitora, perquè m’encanta el món del lleure i a més crec que és la millor manera d’aprendre. De fet, moltes escoles que ara volen ser innovadores estan intentant assemblar-se més a un esplai, és a dir, integrar com a continguts el treball en equip, el lideratge, etc. A més, m’agrada molt el model amb monitors joves, que no han de pagar hipoteques ni tenen grans responsabilitats i que per tant estan més motivats. Paral·lelament, jo soc matemàtica i m’agrada molt ser professora de matemàtiques; he estat a una escola durant onze anys i és insuportable. No em deixaven llibertat a l’hora de fer les classes i tenia molts companys que portaven 40 anys a l’escola i no estaven gens motivats.
Amb tot això, la meva idea era fer un esplai científic, perquè és una llàstima que els nens només aprenguin a ser millors persones, compartir, etc. La tercera idea era l’Autònoma; vaig pensar que els alumnes de magisteri fan uns pràcticums durant dos mesos en escoles i han de fer una unitat didàctica que no saben gaire bé com fer-la i l’acaben fent com poden. També a vegades els hi toca veure escoles que no valen la pena perquè fan lo de sempre. Llavors vaig pensar en fer aquest esplai, que servís també de formació pels mestres. Així es com va néixer Explorium.
Vam començar com una associació sense ànim de lucre fent tallers entre cinc persones en un centre cívic. Més tard ens vam donar compte que, si no eren monitors molt joves, no els interessava venir com a voluntaris perquè tenien responsabilitats com una família, una hipoteca, etc, llavors va ser quan vam fer que aquests cobressin i ens vam convertir en una empresa.
Actualment tenim 60 monitors que es reparteixen entre 80 escoles fent extraescolars de matemàtiques, ciències, robòtica i tecnologia. També realitzem tallers de manera puntual en escoles, biblioteques o festes d’aniversari i fem casals i colònies. Una altra branca és la formació de professors de matemàtiques, ciències... Per últim, col·laborem amb empreses com ara editorials de llibres, anem a congressos i jornades, fem articles de les nostres activitats...
Materials Waldorf de l'escola CreaNova de Sant Cugat. Foto: Marina Camp
Per saber-ne més sobre el tema...
- http://uvadoc.uva.es/bitstream/10324/6927/1/TFG-L737.pdf
- https://enlafiladeatras.files.wordpress.com/2013/01/metodo-montessori-resumen.pdf
- Llibre "Otra educación ya es posible. Una introducción a las pedagogías alternativas", Almudena García. http://www.laeducacioncuantica.org/educacioncuantica/SEducacionCuantica?PN=16&PE=2&WEBLANG=1&NOTICIA=1190
Marina Camp i Mariona Vancells
"Criar-se amb la naturalesa s'ha fet tota la vida i, ara, sembla innovador"
Em dic Clara Barba. Sóc psicòloga infantojuvenil, neuroeducadora i educadora especialista en Escoles del Bosc. Què em defineix? L'amor a la natura i als animals.
En què consisteix i com va sorgir el projecte de l’Escola del Bosc?
L’escola el Bosc neix a Rubió, un poble d’uns 200 habitants, a uns 10 minuts d’Igualada, a l’Anoia. La Briggitte Escolar i l’Alba Colell, que són les persones que dirigeixen el projecte a Rubió, inicien el curs amb una sèrie de nens i nenes d’entre els 2 i 6 anys d’edat.
Jo, fa un any i mig, estava fent un màster en neuroeducació i quan havia de fer el treball de final de màster, vaig començar a investigar i em va agradar molt les Forest School. Casualment, ho vaig conèixer a través d’Instagram, vaig començar a buscar i vaig dir: “ostres això és el a mi m’agradaria molt fer i hi crec”.
Sóc psicòloga infantil, des d’una consulta privada i vaig veure que el sistema educatiu té moltes mancances, falten molts recursos, mestres que tenen molts alumnes a l’aula i molts d’ells amb necessitats especials. Tenia la queixa de: “no pot ser, no pot ser, s’ha de fer alguna cosa!”, però jo no sóc mestra i llavors no podia entrar en aquest món. Al descobrir les escoles bosc, vaig investigar i entrevistar a la Briggitte, vaig veure els nens i vaig fer un reportatge fotogràfic i el vaig presentar al màster. Llavors vaig començar a enviar correus a tots els pobles de Catalunya que complien uns requisits bàsics: poblets on no hi hagués cap centre educatiu, amb molt bon accés i que volguessin un projecte d’aquest estil. Entre tots els ajuntaments que ens van contactar, a Espinelves ens van acollir molt bé.
Cal especificar que nosaltres no som una escola com a tal perquè no pertanyem a Ensenyament, sinó que estem dins el lleure. Per tant, l’escola del Bosc és una associació per la infància, el lleure, l’educació i el medi natural. L’objectiu seria: nens i nenes que comencen a caminar fins a P5, que és l’etapa d’escolarització no obligatòria.
No tenim assignatures, ni cadires, sinó que pel matí a 9:30 sortim al bosc i, a través del joc i la cooperació entre companys, veiem que aprenen moltíssim. Llavors, quan arriben a primer de primària ja estan preparats per seure i escoltar i concentrar-se. Donem molta importància al desenvolupament sensorial i motor d’aquestes etapes, que és el que necessiten.
Què passa si un dia plou o fa mal temps?
Les Forest School venen del concepte plogui o faci sol que comencen al nord d’Europa, concretament a Dinamarca al 1950. El que és més curiós és que al nord d’Europa on fa tant fred i tenen poques hores de llum, és un tipus d’escola molt comuna. Actualment, a Alemanya hi ha unes 2.000 escoles del Bosc. Per altra banda, a països mediterranis, com Espanya o Itàlia, no n’hi havia i ens va sorprendre molt.
Els nens quan plou i neva és quan millor s’ho passen, la idea és que surtin. Sempre diem que: “no hi ha temps inadequat, sinó roba inadequada”. Ells mateixos quan porten una estona jugant amb l’aigua i els bassals es cansen i demanen anar al refugi. El refugi és el lloc cedit per l’Ajuntament on les famílies deixen els nens, els recullen i on fan les migdiades i dinem. Seria com la nostra gran aula, però li diem refugi perquè ens refugiem quan es necessita. Només ens quedaríem dintre en situacions meteorològiques perilloses, però no passa quasi mai.
Quin és l’horari?
És un horari com el de qualsevol escola convencional. És entre les 9 i les 17, però amb entrades i sortides flexibles. No hi ha cap timbre que soni a l’hora d’entrada, si algun nen arriba més tard no passa res, fins a 9:30 s’està al refugi i només es torna a l’hora de dinar al voltant de la 1. Llavors depèn de cada família, si se’l volen endur per dinar a casa i tornar-lo o marxar després de dinar i fer migdiada, a les 15.
Quants professors hi ha per cada nen? Com s’organitzen?
La nostra ràtio és molt baixa, el màxim que arribaríem a tenir són trenta nens. A Rubió són 25, però nosaltres potser comencem amb 5. Som dues educadores, no ens diem professores perquè, per exemple jo no ho sóc però la meva companya sí, no ensenyem de forma directiva sinó que el que fem és un acompanyament i una observació de l’infant en tot el seu desenvolupament. Ens interessa que cada nen desenvolupi les seves capacitats i tractar cada persona com un individu. Treballem sense currículum. Som dues educadores fins a deu nens però sempre tenim recolzament d’alumnes en pràctiques o voluntaris. Nosaltres no funcionem sense les famílies i la seva participació.
Com és la implicació de les famílies? Les escoles normatives tenen l’AMPA, aquí com funciona això?
No és necessari l’AMPA perquè som tan poquets que ens coneixem molt tots. No funcionem amb agendes, no funcionem amb reunions, ni jornades de portes obertes. Si m’han de comentar alguna cosa quan porten al teu fill m’ho comenten en aquell moment. El que fem servir és un blog on publiquem un petit resum del dia que hem passat al bosc. El resum és molt espontani perquè quan surts no saps amb el que et trobaràs. Les famílies són molt importants, si no hi són, no hi ha projecte. Els nostres sous es regeixen pel nombre de famílies, no hi ha cap subvenció ni ens paga l’Ajuntament. És una entitat privada, si una família no ve, el projecte es veu afectat. Volem que s’impliquin, que donin idees.
La principal diferència amb una escola lliure es que nosaltres tenim molt clar que les educadores som nosaltres i, per tant, hi ha participació de les famílies però no intrusisme. Tenim molt clar quin és el nostre projecte. No tenim cap problema si un pare vol venir un dia, però no pot venir cada dia.
Aquest mètode forma part d’alguna pedagogia?
No. Nosaltres som les escoles Bosc, no tenim res a veure amb les escoles Montessori o Waldorf. No seguim cap mètode, es basa en aprendre a través de l’entorn natural. Hi ha un desenvolupament de la creativitat i la imaginació molt més elevat. No és el mateix una joguina que cliquis un botó i que ho faci tot o que hagis de jugar a cuinar amb pedres i troncs. És molt important el respecte cap a la flora, la fauna i els companys i adults.
Moltes vegades ens han confós amb escoles Montessori o Waldorf, però nosaltres som les escoles Bosc
Què és el que creus que no funciona del mètode educatiu actual?
Hi ha moltes escoles que sí que funcionen però n’hi ha moltes que et venen una imatge que després per dins és diferent. No és culpa del professorat, tinc moltes companyes que volen fer coses però per culpa del currículum i el temps i la gran quantitat de nens no poden. Jo crec que hi ha molt pocs recursos i que no se li dóna a l’educació la importància que hauria de tenir. Hi ha molta competitivitat entre famílies, per quin nen és millor que l’altre. És un factor social i cultural molt important, ja no és només educatiu. Tenir sempre estres a sobre: pares que sempre treballen, el nen amb molts extraescolars... Els nens tenen poc temps lliure per jugar, que hi ha poc temps en família i hi ha falta de comunicació i, evidentment, afecta a l’escola. A la societat en la que vivim hi ha integració, no trobem les matemàtiques o el català. També és molt important la psicomotricitat, els nens de l’Escola del Bosc es passen el dia fent psicomotricitat, no una hora.
L’Escola del Bosc és de 2 a 6 anys però, el mètode es podria ampliar fins a primària i secundària?
Totalment. A la resta d’Europa ja fan primària. Secundària, que jo sàpiga, encara no. El funcionament és el mateix: grups petits amb edats barrejades i aprenent a través de l’experimentació. No només hi ha les escoles del bosc, també hi ha les escoles de camp i les escoles de mar i les escoles mixtes que són escoles a grans ciutats, aquestes poden canviar el pati i fer horts. El projecte de primària a Rubió ja està a punt, per la demanda de es famílies, però falta trobar un lloc. En tot cas, no hi hauria problema per passar a l’ESO, seria com un nen nouvingut, no ha de passar cap examen. Estem lluitant per fer una primària.
Llavors, tampoc se seguiria cap currículum?
No, no hi ha un currículum perquè no depenem de res ni ningú que ens digui: heu de fer això i els nens han de sortir sabent fer tal cosa. Tots els nens que han anat passant, comencen la primària saben llegir i escriure, que és el que preocupa més als pares. No cal començar a P3 amb la lectoescriptura, potser un nen a P4 s’interessa per la lectura. Nosaltres tenim contes i guies de natura que les portem sempre a sobre. Els nens van directe als llibres, sense obligar-los, els hi surt de forma innata. Treballem molt a partir de la curiositat dels nens, perquè quan alguna cosa t’encurioseix és perquè aquesta cosa t’emociona i això fa que hi hagi un aprenentatge i una memòria d’allò, llavors no seguim cap currículum, és un aprenentatge holístic i integrador.
En el cas que es fes primària, creus que es podria donar el cas que un nen no tingués la curiositat per aprendre matemàtiques o llegir?
El problema mai és del nen, sinó de com se li ensenya. Tenim poca informació però a Rubió hi ha nens i nenes que estan fent 2n de primària i s’han adaptat molt bé. Hi han estudis que avalen aquest tipus d’educació.
Creus que l’educació a l’aire lliure pot ajudar a casos concrets com a nens amb TDH?
Sí, completament. No només a nens amb TDH sinó a tots. A Rubió, ens hem trobat amb casos de nens que han tingut problemes a preescolar per temes de conducta o per ser moguts, han anat a l’escola del Bosc i amb els mesos han fet un canvi de conducta molt important. Existeix també el Trastorn per Dèficit de Naturalesa, no és cap malaltia, però el periodista Richard Louv en parla en el seu llibre que es diu L’últim nen dels boscos. Es parla de les dolències noves (com el TDH) que molts cops no són TDH sinó una sobreestimació del nen, amb llums i tecnologia, que fa que després la naturalesa et sembli lenta i avorrida. Un nen amb TDH, o sense, necessita moltes hores de desgast físic i energia.
Els nens necessiten corre i gastar energia, poder jugar i crear i dins d’una aula no ho aconsegueixen
Creus que Espanya està preparada per acceptar un mètode alternatiu a l’actual?
Per una part, estaria bé que ens reconeguessin com a un centre homologat. Per altra banda, no sé si ens interessa formar part d’Ensenyament perquè si ens demanen el que demanen sempre: els objectius, currículums, les adaptacions… no és el que busquem. El que sí que ens interessaria és ser reconeguts com un mètode educatiu més, per això és important fer xarxa i parlar sobre l’Escola del Bosc.
El que sí que em trobo és amb moltes pors, perquè una cosa que s’ha fet tota la vida com aprendre amb la naturalesa, ara sembla innovador. La gent es queixa molt però llavors també té moltes pors. Sembla que si no poses deures a un nen, aquest no estigui aprenent, o bé que si amb cinc anys no sap llegir tingui un retard en la lectura i això no és així.
Hi ha un estereotip creat que diu que el fet que aquestes escoles siguin privades, es converteixen en elitistes.
Una llar d’infants municipal sempre és de pagament perquè no és una escolarització obligatòria, un nen pot estar a casa fins a 1r de primària. P3, P4,P5 sí que hi ha escoles gratuïtes però llar d’infants no. No ens agradaria ser elitistes, sí que és veritat que a Madrid hi ha una Escuela del Bosque on pagues una quota altíssima, però nosaltres ens hem basat en les de les altres llars d’infants. També cal dir que els nens i nenes empadronats a Espinelves tenen una beca que l’Ajuntament els hi facilita amb una reducció de la quota.
Si fóssim una Escola del Bosc homologada, rebríem subvencions i això faria que poguéssim reduir les nostres quotes, però com que no les tenim, si no venen nens no hi ha escola. La situació ideal seria ser reconeguts com una escola més, facilitant que qualsevol família pogués accedir a aquest tipus d’educació.
Què els hi diries a tots els pares, ara mateix, per recomanar el projecte?
Els diria que nosaltres venim de la natura, els nens i nenes tenen un sentit innat per relacionar-se amb els éssers vius que els envolten, animals, flors i plantes.. nosaltres intentem controlar, dirigir i tallar molt tot el que és d’aquest món, ens hem allunyat de la natura i això no beneficia als nens. El que necessiten és jugar, cansar-se, relacionar-se, tocar… que no es limitin tant en el que és el desenvolupament cognitiu, que l’aprenentatge intel·lectual ja vindrà després. Cal començar la casa pels fonaments, amb tot allò que és psicomotricitat i tema sensorial, i això ho fem al 100%. No cal anar a una Escola del Bosc, si portes el fill al bosc i està en contacte amb la natura, això cala endins i va formant la seva personalitat. Cal que els nens estiguin en contacte amb la natura i trencar les pors.
Per saber-ne més:
Clara Barba recomana pels pares: Educar en verde, Heike Freire
Clara Valls i Diana Recio
Comments